«o juguem tots o estripem la baralla»
Ovidi Montllor
FOC A LA TRAMPA!
Si no hi ha res, senyors,
si amb un bastó ens foteu la melsa,
amb una llei la casa al riu
i amb la paraula ens feu el sot per clauficar-nos;
si no hi ha res, senyors,
si fins al sol li poseu sutge,
a les cançons les gabanyeu
i a la nit li dau cicuta;
si no hi ha res, senyors,
si del no res ne feu el temple,
del metall putes cadenes —religió—
i de la carn que se’ns esqueixa una pregària;
si no hi ha res, senyors,
si això de tots se’ns esbarria,
si la barraca ens cau a terra
i la terra us la mengeu fins embafar-vos;
si no hi ha res, senyors,
si en el bosc no tenim pedres,
de les fonts no hi raja vida
i en els mercats no hi queda pebre;
si no hi ha res, senyors,
si parim sense foguera,
si creixem sense la mar
i si ens morim sense ni barca;
si no hi ha res, senyors,
si us heu venut la mort dels morts i la memòria,
si feu la claca als coronats amb la sang nostra
i us encardeu dels guirigalls i la revolta;
si no hi ha res, senyors,
si amb una flor en feu matadura,
a l’home estrany li artigueu l’ull
i la bèstia l’estimbeu fins que llenega;
si no hi ha res, senyors,
ho estripem tot —foc a la trampa!—
i sense res, comencem buits, pensem de lluny,
pensem d’arran, fantasiant, amb l’amor viu,
de cap per avall, fent-ho de tort, amb l’estimera
o fent qui sap ni com ni quan ni cap a què
però fent-ne món, collons, i sent-t’hi tots,
sinó no compta.
Blanca llum
9 de juny del 2011