GARBA (Blancallum)

GARBA

Un dia absolutament gris a Barcelona
avui ciutat també absoluta i també grisa
és un dia com diria
com de garba abandonada
dins d’una fàbrica poc funcional
la de la por.
I amb què està fet el feix tot sol
agonitzant, abandonat
perdent tot l’oli en el racó, el contaminat
d’aquella fàbrica?

de burocràcia? de tub d’escap?
de corre cuita? d’olor de res?
de guàrdia urbana? de colom mort?
de ministeri? de reglament?

I què collons!
perquè la por?
si ets tu el perill
el torbament
que portes dins
endins la ment!

Però penses, què faig? Les rego? Plourà?
I plou. Però les has regat totes, ja.
I gris, el dia, té un hort dalt d’un terrat
una noia amb vestit roig
i un silenci que pica fort.
I llavors penses que t’has passat
que no calia
que ja ho sabies
que avui plouria
però ja ho has fet
i després penses
un altre cop, potser el darrer
que el ser absolut
si algo és, és un hortet
dalt d’un terrat
i si algo fa, fa voleiar
un vestit roig
i sí algo diu, diu que té set
i no en té prou.

I què collons!
perquè la por?
si ets tu el perill
el torbament
que portes dins
endins la ment!

garba: feix d’espigues tallades.
BlancaLlum. 15/9/2007