Has begut, beus i beuràs allò que l'home no pot mesurar.
En el cendrer no hi ha burilles doncs
et fumes la vida, poc a poc, tot assaborint-la, olorant-la
i t'omples d'ella cada vegada que, després d'una nit enbogida,
obres els ulls i sents la dolça tristesa en la mèdula.
Creador amb restes d'històries aliènes sense sentit,
febrilment buides
t'enfonses en la fràgil nuditat de les veritats qüestionables,
allunyan-te de clixés rancis i, desde l'aresta del
perfil més agresta de la melangia, saps del cert que
ets humà.
Massa humà.
És just en aquest precís moment quan vampiritzes
les veus que no són teves.
Xucles
paraules buides que només tu pots omplir de vida
i mentrestant, jo, aprenent de vampir,
m'endinso més enllà de les teves cordes bucals
per robar-te-les i convertir-les en gargots maldrestes
que cusiré amb fil de seda blau, verd, groc o porpra.
No estàs sol.