RÈPLICA AL MOCADOR
D’entrada ja en sabíem alguna cosa
de la darrera (que ja venia, si més no, de la primera)
retratada en un capçal d’angoixes i ponts.
Admetem-ho, tampoc va ser cap meravella,
potser, sí una sopa de dígrafs inventats per narcolèpsies
etíliques o comes inspirades.
Si canviéssim el cronòmetre per un somriure d’alfil,
ho saps, te’n guanyaria la partida,
llavors podríem pronunciar:
començar-la ha estat com posseir la fantasia,
no haver-la donat per perduda,
llavors potser sí,
podríem intuir que hem topat amb l’impossible.
D.Juàrez. 5/9/2007
(d’olors a escacs i no siguis humil, sé que saps que, també d’olors a tu)