A LA SYLVIA PLATH (Grifoll)

A la Sylvia Plath


Magnòlia que et desprens sobre el canons feixistes,
llengua de cel·lofana,
deixa´m palpar el preu de la natura,
els joncs on reposa el silenci.

Però recorda´m que et recordi que em recordis
que ets el lliri, la paraula, el vent,
la veu de l´herba i del dolor,
els braços de la terra i de la mort:

tu tens el vers.

Mirada que t´estens al llom del mar,
apaga´t de febrers,
ofega l´ampolla de marbre on t´han empresonat,
i pren l´artilleria i esbudella al cirurgià.


Torna sense que et calgui tornar
als blaus compactes,
als tapissos que la llum retenen,
al matí:

tu ets el poema.




J. Grifoll
Casserres, juny 2007