DANÇA EN DEJÚ (BlancaLlum)

Tots hem sigut expulsats de la matriu.
Memi

I per ‘na bé...
amb el Zigo-zigo della Moreneta
d’en Pascal Comelade

DANÇA EN DEJÚ

tenim roures dalt el cap.
la nit marfon la por entre llurs branques.
la lluna cau, fins i tot, en el dolor.
el riu s’endú, fins baix a mar, les fulles seques.
la calor trenca la nou tancada.
el món rodola dins nostres ments.

i amb tot, ressona el cap
són les arrels per les entranyes...

marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...

són les arrels per les entranyes
ressona el cap, i amb tot...

‘nem rodolant i anem mirant
tots aquests roures com van morint, que anem matant
i com damunt, damunt sa mort, nostra tragèdia
tornen a néixer i amb gran posat i amb fulla viva
ens foten la branca a l’ull i ens deixen cecs.

llavors, tot consisteix en ‘na tocant i anar palpant
la vella soca del roure etern
i en la negror de nostra mira
surten mots de les parets de roca antiga
ballen trons amb fils de llum davall el sol
canten nins damunt estels sortint del fang
esclaten veus

marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...

el món rodola dins nostres ments.
és el cos qui traça l’òrbita en la matèria.
és el cor qui viu en cercles damunt la terra.
i les paraules, esferes de llum,
esferes llumeres, van posant nom a l’esgarrifor
de ser-me jo mirant un buit tot ple de mi,
tot ple de fulles...

tenim roures dalt el cap

marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...

!

blanCalluM
9
1
8