No ho sé, però m´agrada creure que les coses, quan es fan amb el cor prenen màgia, i que aquesta es dirigeix vers allà on vols que s´encengui l´espurna. Així doncs, aquesta tarda he anat al Serrat de Santpedor
i he fet una circunferencia oval (com dues jotes enganxades) amb pedres que he pintat de blanc com els estels, i despres, al mig hi he plantat unes magranes, que son rojes com el cor, perque aquesta màgia hi bategui.
A més, és un lloc on tot el que es veu és natura, un lloc on poder seure a prendre energia, un lloc des d´on enlairar-se. Un lloc que vé a ser un desig, perque sàpigues, Judit, que no estàs sola, que et mereixes el millor i que el que desprens és tan meravellós que el món sense tú, perdria tota la poesia, seria en blanc i negre i els ocells (tú el més volador), no existiríen.
Josep.