SO (Blancallum)

Amb el descobriment vocabulístic del Quique
en el Crim i Càstig, de Dostoievski,
“ça com lla” (sigui com sigui).




Un hort s’entrelluca
en el meu silenci de garota
que no calla
aquesta tarda
i un tall finíssim d’albergínia
em fa la llengua
i crido amb crit punxat i callat
carnosa i de color morat
molt alt tan alt
que el so s’albira
per damunt la closca eriçada de pues
i per damunt de tots els murs
de tots els carrers
de tots els móns
de totes les llegendes
del nostre amor
concepte insalvable
de les salvatgitats de l’ànima
historia quotidiana del so
rondalla fonètica del dring
que ens alça fins al capdamunt
i ens pampallugueja sencers
i ens treu fins i tot l’olor del món
i ens posa també el gust de la veu
i ens exclou potser del tedi eteri
i ens inclou a dins endins de tot

de tu i de mi
del tall finíssim de l’albergínia
perquè aquesta tarda
ça com lla
el so
tot
ho traspassarà.

blancallum
18/7/2007