“Dins la fosca tot d’una
sobre el tronc d’un vell pi
s’enfilava la lluna
com el punt d’una i”.
Cançó popular
BES ENLLÀ
A la fosca.
Se’m fon la llengua
entre els teus llavis mil·lenaris
i tu te m’hi entrelluques
en tot allò que fon
en tota llengua fosa
en tota fosca il·luminada
per la teva la teva
la treva de l’hivern
la teva la teva
la teva llengua
que sé on és
au va! Si gairebé no t’és
si que m’és, sí,
i és més, me’n fa fondàries
del lloc obscur d’aquell mil·lenni
amortallat pels sants santíssims
de la santa trinitat
que era ella ella
la santa la santa
la poca curiositat
el desig precoçment postrat
el sexe furtivament tancat
i el plaer
atemorit
i la ment
el val del temps
bescanvi de la llengua
per sort
i sort
l’all tendre que també
també
se t’hi entrelluca
entre la llengua.
I au va! Te’m donc
me’n faig damunt el cos
un caragol d’aquest hivern
perquè hi camini
perquè hi somniï
perquè m’hi faci un descosit
i m’hi entris tu, to...tota nit
i tota nua, to...tota tu
i amb tu t’hi enduguis
una figa i una figuera
perquè m’hi creixi a dins la vena
perquè m’hi niï a dins de l’òrgan
endins de tot
fora d’enlloc
i au va! Que te’m donava
te’n recordaves?
Que sí, que m’abelleix la dolça figa
i tu, de nit, sent tu
em fons amb la teva la teva
la teva llengua
que sé on és.
Blancallum
25 de juliol de 2007
sobre el tronc d’un vell pi
s’enfilava la lluna
com el punt d’una i”.
Cançó popular
BES ENLLÀ
A la fosca.
Se’m fon la llengua
entre els teus llavis mil·lenaris
i tu te m’hi entrelluques
en tot allò que fon
en tota llengua fosa
en tota fosca il·luminada
per la teva la teva
la treva de l’hivern
la teva la teva
la teva llengua
que sé on és
au va! Si gairebé no t’és
si que m’és, sí,
i és més, me’n fa fondàries
del lloc obscur d’aquell mil·lenni
amortallat pels sants santíssims
de la santa trinitat
que era ella ella
la santa la santa
la poca curiositat
el desig precoçment postrat
el sexe furtivament tancat
i el plaer
atemorit
i la ment
el val del temps
bescanvi de la llengua
per sort
i sort
l’all tendre que també
també
se t’hi entrelluca
entre la llengua.
I au va! Te’m donc
me’n faig damunt el cos
un caragol d’aquest hivern
perquè hi camini
perquè hi somniï
perquè m’hi faci un descosit
i m’hi entris tu, to...tota nit
i tota nua, to...tota tu
i amb tu t’hi enduguis
una figa i una figuera
perquè m’hi creixi a dins la vena
perquè m’hi niï a dins de l’òrgan
endins de tot
fora d’enlloc
i au va! Que te’m donava
te’n recordaves?
Que sí, que m’abelleix la dolça figa
i tu, de nit, sent tu
em fons amb la teva la teva
la teva llengua
que sé on és.
Blancallum
25 de juliol de 2007