jpinyol | diumenge, 2 d'octubre de 2011 | 17:43h
Divendres passat a Manresa, el públic que omplia la sala petita del Kursaal (amb gent dreta i tot) se'n va endur a casa una bona dosi de poesia. Però no en forma de llibre exquisit que sembla destinat a quatre selectes que van pel món amb l'etiqueta de poetes i que no volen que mai ningú no els vegi tocar de peus a terra. Aquesta és l'èlit poètica que viu en un altre món tot i fer una llarga temporada en el nostre, en el de les persones que tenen migranyes i somnis, que pateixen per no arribar a final de mes i s'emocionen quan el sol es pon més enllà de llurs horitzons. Tampoc no es destil·là poesia en forma de recital en què, més que el vers es llueix el rapsode i tot queda en un compromís una mica estèril.
No, no i mil vegades no. Gràcies al grup "Els Carlins" amb l'acompanyament musical de David Martell, divendres engegà el festival literari "Tocats de Lletra" amb un espectacle rodoníssim, amè, simpàtic i d'una factura insòlita que hauria de ser exportada arreu del país.
Drapets al sol és un muntatge poèticomusical creat a partir de textos inèdits, de caire irònic, escrits per diferents autors, sota la direcció de Fina Tapias i amb una exquisita interpretació teatral a càrrec de Montse Mas, Ivan Padilla, Maria Sàenz i Txell Vall, que van posar-se a la perfecció dins el moll de l'os de cada veu poètica, tot jugant amb les paraules i amb les accions que es descabdellen a partir d'un estenedor que fa d'escenografia i de motor del fer i desfer de l'espectacle. Tot plegat conduït pel fil musical del piano creat per David Martell per a l'ocasió.
En definitiva, una proposta escènica àgil, divertida, molt ben lligada, fresca, dinàmica i d'una originalitat que ja m'agradaria trobar en més d'una de les propostes teatrals de la gran ciutat capital de tot i aglutinadora de res que és Barcelona.
Un a un, doncs, i fins a un total de setze poemes de talla irònica, propera i d'aquells que arriben a l'espectador embolcallats en una fina ironia que a vegades es destapa i es converteix en una rialla que fa de bon compartir, les tres actrius, l'actor i el pianista van posar en solfa els poemes Set dotzets, de Jordi Cussà; Experiment, de Rossend Sellarès, En(verinada), de Laia Martínez, I was born in Puerto Rico, de Jordi Julià, Poema alliberat al vol, de Joan Pinyol, Petit inventari d'ironies, de Josep Grifoll, A cada test, de Santi Rufas, Menuts, de Sònia Moya, Més cervesa, de Jordi López; Cu'na ciuccia, de Raffaele Pinto; Sant Jordi (segle XXI), de Josep Fàbrega, Improperis, de Laia Noguera; Recensió musical, de Lluís Calderer, Epitafis, d'Abraham Mohino; Per pur esplai, de Jaume Huch i Guarà, de Celdoni Fonoll.
Per la part que em toca vull felicitar efusivament l'actriu Maria Sàenz per la seva magnífica interpretació del meu "Poema alliberat al vol". Les rialles del públic mentre el recitava van convertir-se en la millor compensació per a les meves il·lusions i alguna petita frustració per altres temes que aquell dia portava també al damunt.
Davant d'aquesta original manera de fer arribar la poesia estaria bé que l'espectacle rodés pel nostre territori. Us ben asseguro que val molt la pena i, si en teniu possibilitats i el vostre no és un poble de gent tancada capaç de mirar més enllà del seu terme municipal, us animo a posar-vos en contacte amb "Els carlins" (elscarlins@elscarlins.cat o bé a través del 93 872 19 24) i programar aquest espectacle...
Val molt la pena!
Tweet