Poesia
AFIRMACIÓ POSSIBLE
Salvador Iborra (València, 1978 - Barcelona,2011)
Informació: secció realitzada pel poeta David Madueño
- Encara escoltes música quan l'amor es mor,
- és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,
- voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
- somni per tornar-lo a perdre, un eco breu
- com aquella lluna entrant-nos per la finestra.
- Les llums s'apaguen i van tancant les portes,
- també els ponts, les cases i les autopistes,
- la memòria gravitant abocant entranyes
- esperant el vespre en una ciutat lentíssima
- on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.
- Aquesta nit és enorme, sembla mentida,
- i crec que he d'escriure, quedar-me despert,
- deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
- que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,
- mentre trobe les claus de casa a la butxaca,
- mentre prove de respirar i la solitud m'ofega,
- i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.
- SOBRE EL POETA
- Salvador Iborra ha mort assassinat aquesta setmana al barri del Raval, i des del WeekAnd li retem homenatge amb un poema que pertany al seu darrer llibre publicat, Els cossos oblidats, premi de poesia Jaume Bru i Vidal 2009
`( gràcies al Rossend Sellarès per fer-m' ho arribar)
Tweet