Frisen el fred, temps de fusta, i el blanc, temps
de ninot(s), ( que és dir fer-los ) –reincidint , suggereixo
la bola, baixant a totóstia, rodant com (en) plan(t)etes ¿Que
tu m’ entres en òrbita? Jo et surto per petaneres. I
toooooot fimbra, lo impossible i lo aventurer(U).
Visca les coves, el llamp i la molsa, el nom perdut
de les tendres feretes, el nom immens de les feres ferotes.
I visca, visquin avui tots els cossos (en particular) i
(en general) cada cosa, ja delirant prò també delerosa.
Sospirem com una gasosa? ( és que rima, i entre tots
ho semblaria). Cada sospir equivaldria a una bombolla.
Diuen els d’ allà darrera que sinó és amb vi, no juguen.
No, no, si només heu de fer ai, uf, buf, fua, sense beure.
Insisteixen. Diuen que sinó és amb vi, no bufen.
I rom cremat? –salta el fredolic que ell sí que es cuida
(cremar una vegada, fa molt de temps...). I tothom
diu que visca, cremat! Prò que portin el rom.
També hi haurà espai per organitzar una petita orgia,
veritat? – Demana el mossèn a la mossenta, tots dos
ateus per la gràcia de Zeus.
Una llavor, una llavor! Crida un que embolicava
ortigues. Doncs planta-la que és s(’)agrada.
I si s’ agrada pot sortir una passada o la més
pesada i pelma i amargadora amargant del planeta.
Hi ha qui les adora, però a mi les ortigues, m’ ortiguen. A més,
a mi el que m’ agrada són les figues, les peres, els melons,
les mamelles, les cuixes, els llavis, l’ esquena, el melic,
les orelles, els ulls, el somriure
vegetal, el plor mamífer, la vida tal qual,
sense corral ni torreta. I sabeu qui vindrà?
A mitja nit arriba l’ adolescència!
Només falta una hora, prò tothom
es deixa créixer els cab(d)ells, els demana
de tres en tres i poc cremats, que no perdin
l’ esperit! Prò no va ser fins a alt(r)es hores
quan l’ esperit es va perdre. Fa mil milions d’ hiverns
i encara el busquen. L’ esperit.
griFOLL
23.10.11
casserrespoblepoema
Tweet