Vas no anar-hi per venir-me a dir que vida,
nits de llums, esperits de vins embriacs de tu, de jo(ventada);
no ens teníem a la punta de la llengua, boca endins anàvem
enganxats
estenent lianes de Venus als paladars i viceversa.
Guardo trens perduts i tu ets el meu tren més perdut.
No encarrilo un món sense el teu pòmul a la cantonada.
M’ agafo al teu genoll d’ ahir, al teu peu d’ avui,
els teus cabells em despentinen l’ ànima.
Les campanes viuen altes.
grifoll
tardor del 2011
casserrespoblepoema
Tweet