descarregueu el pps de CONCEPCIÓ CASAS aquí: http://www.megaupload.com/?d=2FV9IEOU
Hi he trobat molta gent aquí dins.
Hi he trobat molta gent aquí dins.
Tu ja hi eres.
He conegut més el bosc que l’ home,
I he estat fer en la meva solitud humana i he fet vida de carn crua.
He après a morir-me de totes les maneres menys d’ una.
Per sobre l’ esbarzer enganxat com un abellerol , sortint de l’ ou,
il·luminant-ne els detalls i de pinya.
Ara sec a la pedra i em trec terra de sota les ungles, corre el vent,
s’ entortolliga el sol amb els arbres que se l’ emporten a fer món.
La lluna nova em deixa l’ univers sencer per veure-hi
tots els signes. I t’ hi trobo. I t’ agafo i et tibo.
Encendrem un foc en arribar a la vauma que fumejarà
mil anys, tan pocs com la seguretat en res.
Intens com la fragilitat que ens fa més lúcids. Vius
per sobre de la vida i vius per sobre de la mort,
ens deixarem fer per l’ amor i parirem un llop,
aquest udol que udola dins el poema,
aquests ullals enamorats del ramat per haver-se enamorat de l’ amor,
aquest llop que s’ ha fet gran i fort però encara més tendre
que els ossos d’ un invertebrat alat que deixa pols de llum
entre els dits. Encara més. Calen totes les bogeries,
cometre tots els errors abans de posar-se a pensar i a pensar
i a pensar. El llop ferit més vegades, ha aprés la serenor.
Cada vegada que rasques, per fluix que sigui, debilites la llosa
que ens exclou de l’ instant fins aquí: La llosa ha caigut.
I sents pau. Per primera vegada en la vida sents pau. Només pau.
griFOLL
2.9.11casserrespoblepoema
Tweet