I la mort no tindrà domini.
Els homes morts nus seran un
amb l'home del vent i la lluna ponent;
quan els seus ossos siguin nets de carn i nets els ossos desapareguin,
tindran estrelles als colzes i al peu;
encara que embogeixin es sabran sans,
encara que s'enfonsin en el mar retornaran de nou a la vida,
encara que els amants s'acabin l'amor aquest no s'acabarà.
I la mort no tindrà domini.
Els homes morts nus seran un
amb l'home del vent i la lluna ponent;
quan els seus ossos siguin nets de carn i nets els ossos desapareguin,
tindran estrelles als colzes i al peu;
encara que embogeixin es sabran sans,
encara que s'enfonsin en el mar retornaran de nou a la vida,
encara que els amants s'acabin l'amor aquest no s'acabarà.
I la mort no tindrà domini.
W.H.Auden
DESVESTIDES DE DOL
La lluna
Hi havia un escorpit dessota el roc on he escrit vida.
Per entre les branques dels arbres la llum vestia fulles de roig boig.
Quan m’ he mirat als peus, resulta que caminaven, que caminen, que camino.
No m’ he n’ havia adonat que mai m’ he vist amb un camí al davant.
Després del sol, ha sortit l’ escorpit vestit de caçador. No ens hem dit res.
Amb la lluna sí. M’ ha dit que anava de plena i he corregut fins el riu
a submergir-me: l’ he encertat a la primera, el blau, el fred, la llum.
Flotant amb la lluna, l’ he estat, m’ ha absorbit, se m’ ha endut
i empassat. I ara sóc a la panxa de la lluna que és un cor de cors
i no tinc por de que decreixi fins la nova: És un efecte òptic.
Mai desapareix. Ni ella ni jo. Ni ella que ets tu, ni jo,
que sóc l’ altre.
La pruna
Tu confesses que has viscut, que de la rel al tronc, que
de la branca a la fulles surts per art de màgia i devores el sol
i t’ empasses el vent i rius amb la pluja que és la millor beguda del món.
Pinyolet, se t’ han cruspit el cos.
Pinyolet, què t’ he de dir que no sàpigues si ja fas la rel,
si ja surts d’un verd, que ja dius tronquet, tronc, teia i ets branca i fulles
i tu, pruna tu, que ets vida sempre i res més.
***
Qui escull la vida,per més vegades que mori, sempre viurà.
Qui escull la mort, per més que consti com a viu i circuli pel carrer,
no te pinyol. (El pinyol és l’ ànima).
griFOLL
11.09.11
Tweet