SE’ M VEU A TORNAR
Ara sóc un silenci que es lleva per fer una pregunta.
Ara sóc una llima que serra els barrots
sense saber si passant entraré o sortiré.
Ara sóc un grill que ja no sóc
demanant-te des de les parets
si vius o esperes. I
ara sóc el que respon a les parets
que la pregunta està mal formulada.
Ara m’ empastifo de pintures. Verd,
blau, roig. Travesso el riu i surto en blanc i negre. Rebobino.
Ara ja no és una cosa que es pugui amagar. Se’ m veu a venir.
Se’ m veu a tornar i mentrestant se’ m nota
una nota que desafina el concert sencer. Em repeteixo.
Ara que sé que veiem en les coses i en els altres
allò que som nosaltres.
Ara que el llapis em fa punta i només tinc una resposta
que és l’ amor,
sobren les referències.
griFOLL
13.14 del set de l' 11
CASSERRESpoblePOEMA