He tingut l’espelma al cap tota la nit. Tota la nit amb el dolor que se’m desfeia. Tota la nit difuminat. Aleshores he sortit a caminar i em trobo els arbres i les pedres, amb les enormitats dels seus cossos que em miraven. He sortit a caminar amb el dimoni embardissat a dintre meu. Sapigueu que les pedres no em parlen ni hi parlo. El que faig és escoltar. I elles escolten, també. Tot el que fan és escoltar. He tingut l’espelma al cap tota la nit. Tota la nit amb el dolor que se’m desfeia. Tota la nit difuminat. Aleshores he sortit a caminar i m’he adonat que estava sol. Llavors em moro sol i me’n vaig com una serp amb el cap sostingut per una espelma i és així com he tornat a somiar que les pedres no parlaven. Les pedres, el dimoni, tots els cossos que carrego callem i ens deixem estimbar. El cosmos ens subjecta en el seu absolut descontrol i se’n fot, de tot plegat. Se’n fot completament. Després arriba en Joe i s’estira al meu costat. Ens allargàvem lentament fins que ens hem assemblat tantíssim a la serp que la molsa ens caminava per damunt. Aleshores en Joe ha tocat amb tendresa el dimoni i m’ha revelat el seu nom. He repetit el seu nom i el dimoni ha rigut d’una manera tan immensa que la molsa cremava a sobre nostre. Sapigueu que ni en Joe ni Ningú no ha parlat, que només escoltàvem.
_________
_________
Estic passejant pels esvorancs.
He descobert que m’avinc amb mi mateix.
Alçava castells, els atordia, els subornava.
Traçava fronteres entre núvols.
Ara he vist el desert.
Ara em sóc i m’estalono.
____________
Porta-ho a l’acció sense mirar les despeses.
El somni, som tots qui el somiem. Parlem des del fons de l’oceà. Som erugues, eruguetes, eruguetes ignorants.
Porta-ho a l’acció d’una manera impersonal, obertíssimament, amb el cor obríssim, oberturat, sense cap subjecció.
La ruta de l’eruga al fons de l’oceà.
Porta-ho a l’acció sense pensar en les conseqüències.
Tot és part del mateix. El missatge ja hi és.
Porta-ho a l’acció obrint-te tant que perdis el cos, sense buscar, ni voler, ni sortir, perquè ja ets fora i no hi ha el vel, no hi ha res per destapar.
Oh, petita erugueta farcida de dificultats al·lucinades. No hi ha res per destapar.
Porta-ho a l’acció d’una manera compassada.
És igual si el que fas és important o memorable. És igual siguis com siguis, siguis qui siguis, facis què facis, perquè sempre seràs el mateix: una erugueta del fons de l’oceà, i el fons, i l’oceà, i la magnitud. Tots vivim el mateix somni.
Porta a l’acció allò que sigui necessari, sense condicions, amb total disponibilitat.
Ho ha dit en Joe.