Vaig dir per sempre
Vaig dir que mai més
Vaig dir sí quan pensava que no i al revés
Vaig fer-ho per matar la soledat
Vaig amagar-me dels homes per què jo no ho era
Vaig fugir com un endimoniat de totes les relíquies
Vaig cercar en totes les direccions com si m’ hagués estat manat
Vaig renegar de l’ ànima per a córrer mort per les afores lluny de mi
Vaig errar en totes i cadascuna de les coses que m’ han ensenyat
Vaig dir vindré i no vaig venir
Vaig mentir en l’excusa per a no vindre: no en tenia
Vaig ser impulsiu quan no ho havia de ser
Vaig ser passiu quan havia d’ actuar
Vaig enganyar mil anys al mirall i mil anys no són res
Vaig esforçar-me a entendre
Vaig demanar pel gran enemic
Vaig dir-li al món que me’ l cruspiria
Vaig definir-me
Vaig pronunciar-me
Vaig obrir la boca per a no dir res
Vaig tallar-me les orelles (amb una ja s’ havia fet) per a no escoltar allò que em calia saber
Vaig obrir els ulls tenint les parpelles cosides amb fil de pescar
Vaig fer el que creia que els altres pensaven que faria algú com jo
Vaig dir jo
Vaig dir tu
Vaig donar per suposat
Vaig creure’ m jutjar
Vaig creure saber
Vaig (finalment) renegar de la meva individualitat
Vaig fer que no existís el personatge
Vaig arrencar-me el melic i avui a primera hora he nascut
griFOLL
16.7.11cosmos