Quan setze cares van envant
i la teua és una d’elles, i totes parlen
i ho fan soles, i a l’uníson
veig el gest de la consciència
com s’hi arrapa, al més enllà,
d’aquest teu eix i del tot vostre
per on l’esguard s’eixampla i veu
àdhuc la fúria, que mai manca.
En el bar, ran de fum, rere el vidre,
la pantalla amb un camp verd
i un joc rodó.
Llavors, pens en la ressaca,
en el patir i en la plorera
que aquest, tot just, matí
et feia invocar el verd
d’un camp per jeuri’ i rodolar...
BlancaLlum
25
9
8