NO SE…“un jugete una ilusión”
(serigrafiat a la tapa del boli)
A vegades caiem, i segons on caiem,
voldriem quedar-nos allí per tota la vida.
O, ara que és tard i tot és difícil,
convertir-nos en una bèstia petita com ara un mosquit.
A vegades és ara i ho sents,
o, a poc a poc, anem entrant cadascú a la seva fàbrica més coneguda
i d´una metàfora fariem espetegar tots els miralls del món.
A vegades un cendrer ens fa nosa a la tauleta
i deixaríem de fumar si això fos tan fácil
o, mirant per la finestra et veus a fora
i penses en si ell també et pot veure a tu.
A vegades és tan diaria la contradicció
que els dies son de quarantavuit hores
o, de les deu a Déu a la velocitat de la llum
ha passat un segon
i tots els rellotges t´enganyen apuntant-te amb les agulles
com qui no sent tocar les campanes.
A vegades, la relativitat és relativitza tan educadament
que la confondries amb un cub
o, elevat al quadrat, et sents clavat a terra
i ets una agulla de fer mitja o de cosir.
A vegades parlar amb tu és parlar amb mi
-i el que menys vull és avorrir-te, perdona-
o, entres al carrer i tot és una escenografia
on tots som peluixos i globus i serpentines
i herba i miaus i xupaxups i camins…i no trobes el teu.
Grifoll
Casserres, tardor del 2008