Seguidores

miércoles, 24 de septiembre de 2008

GRIFOLL (POEMA)


Mentre l´alè no s´encalmi,
fins que la boca,
boca
que aboca
i jo el que s´hi topa,
vida batuda, treva distreta, murmuri d´espasmes,
fonda riquesa corvant-se, tensant-se,
flexible, donant-se, prenent...

això voldra dir que ens fem un petó.

Però si a més a més que l´alè no s´encalmi,
les boques es topin,
murmuri l´espasme, etcètera, etcètera,
fem del silenci el reflex l´un de l´altre,
del sofriment, l´aprenentatge,
del contrapes, el llenguatge
i mesclem el més íntim
amb la bèstia de totes les superficialitats,
llavors, tu i jo, serem els amants.


J. GRIFOLL