Primer llegiu, despres, a sota, hi teniu dos videos del recital de festa major a CASSERRES

Ja el món quasi no fa mal...
Joan Vinyoli

TERRAMARE

(blancallum)

On s’acaba el dolç fonoll, al principi del precipici.
On començacaba el sol, i trencant aigües.
On s’aixeca la pinassa, a allitar-se amb la sorra.
On s’hi està el petit dragó, a escopir vòmits de vent.
On s’hi engendren els mussols, volent-se ser aquell núvol.
On s’hi fan folles garotes, davall les algues remeieres.
On fosquegen tots els grills, de veu intacte.
On hi creix la molsa del pedrís, devora el toll de l’aigua nua.
On la mar s’és el batec, d’ella mateixa d’ella tota ella.
Car no ho faria...
d’estar-m’hi quiet, en aquest indret.
Car no ho faria...
és que no puc

és que és el roc
és que és la roca
que és el rocam
de plenamar
del terraplè
de tot el bosc
de tot el desert
de tota riera
de tot rierol
de tot l’espadat
de tot precipici
sense principi
però amb dolç fonoll.
Car no ho faria...
d’estar-m’hi quiet, en aquest indret
el que ÉS l’indret
aquest indret
el cel el sol la lluna mar la roca núvol la fulla onada el vent l’estel
el que és ÉS l’indret
aquest indret
marterracel...

el no concepte, marterracel
el que és la vida, marterracel
d’on és i on va?
ve de l’Enric Casasses,
se’n va a tothom...

blancallum
24 d’agost de 2007

FOTO: J. CUSIDÓ