Seguidores

miércoles, 1 de agosto de 2007

POEMA (J. Grifoll) amb foto d´un bocí d´estel caigut sobre una mar de carbó desenterrat.


El fred és l´absència teva...
Ara mateix em deixaria
arrencar a talls la pell
per escoltar com dorms;
la pell dels peus
fins les pastilles
del capçal del llit
i
ser
sols
l´animeta permeable
en braços del teu somni.
Això, res més,
i ja sería
tot el que vull ser.
N´anunciaria, despres,
l´eco , acomplert
el desig més àlgid que m´enforca
fet estel fugaç
que s´esten contra el gran penya-segat
de l´univers que et calça.
Quan et despertesis,
correries en pau
per sempre més
vestida amb un vestit de pols d´estrella
tota vida,
morta ja la màquina del temps.
L´amor serè. L´Amor.
Grifoll
ara, d´avui; aquí.