pateixo, de ser feliç.
pateixo, de ser feliç
quan em penso pensant-me que volo
volent volar, mentre volo.
hi pateixo, amb la felicitat.
hi pateixo, amb la felicitat
quan la i del punt és un camí
i m’és el punt l’estel amb tu
i tu l’estel i jo un vell arbre nuu.
pateixo, de ser feliç.
pateixo, de ser feliç
quan se’m fon el bany per les orelles
mesclant gota i paganini
que n’hi ha que tots ho mesclen
mesclant corda i pell que donen
que és una dona, el violí,
que és la viola, a la muntanya,
la seva dona, la teva aranya.
hi pateixo, amb la felicitat.
hi pateixo, amb la felicitat
quan ella riu de l’àtom tou
i quan s’ho fa amb l’etern poema
perquè és quan plou, l’eternitat.
pateixo, de ser feliç.
pateixo, de ser feliç
quan el patiment
m’és la truita de present
i bato un ou
i un altre, que no n’hi ha prou.
hi pateixo, amb la felicitat.
hi pateixo, amb la felicitat
quan la col se m’arrenglera
amb la lluna, la primera
i després, amb el caldo d’escudella,
la vida teva, que no et fa treva
que tot et bull, que tot et vull,
i s’hi t’hi agafo, amb la cullera?
i ara ve quan dic que vull patir.
Blancallum
3 d’agost de 2007