Plores pels
carrers vells verds del temps
allà on un dia el
sol espetegava jovenalla y llunys visibles
que hi brillaven.
I camines amb uns peus desconeguts,
i no tens pressa,
ni gana, ni por, ni et fas preguntes; I
els cabells et
fan nosa quan et fas un cigarret,
però no te’ ls
tallaràs i faràs fum; tant, que escoltarem
a déu tossir.
griFOLL