“Tita dreta no creu en Déu.”
“Dels pecats del piu,
Déu se'n riu, i dels pecats de la xona, la Marededéu els perdona.”
populars
ERA
Vinc a l’ era,
que vull pols, duc pa sec al sac
i ben lligat, Iris
nua llepa la pell a un siri ,una galta
a cada cuixa i la
llengua a la deriva; cos de fada,
que fa de cos, diu
si si, diu no no, diu ja ja,
diu dons que, diu
dons mira, diu dons ves,
diu no res. Pro a
mi sí, que re mi fa si fa sol
o si no en fa. Una
bona capa tot ho tapa
i jo només vull
pols de quan de genollons
genollons, collia
collia, de genollons genollons,
collia codonys;
de genollades, codonyades,
i amb els dits,
codonys collits. I codonys,
quant més m'agenollava,
més codonys trobava,
més m'ajupia, més
codonys collia,
mes tot era ço
que era, ara sols torno a ser a l’ era
vull pols i ningú
se n’ entera, vull dir polseguera;
aigua vaig
esperar i tard vaig sembrar, i sense suors
farines no es saquen,
pols d’ ordi ni re per menjar.
Faré llepant-te
la pols dels genolls de quan ‘navem
a l’ hort a
collir tants dallonses, codonys i daixonses
de joves per sota
els rellotges i el pes de les coses,
que dels pecats
del piu, Déu se’ n riu, i dels pecats
de la xona, la Marededéu
els perdona. I tu
què me' n dius?
què me' n dius?
griFOLL