POETES IMMORTALS
( Joan Vergés)
Hi ha poetes
que es diuen
immortals
perquè res no els
afecta.
Planxats i
clenxinats
tenen dolços
esclats
i fan el seu
paper
de poetes de bé.
Hi ha poetes
que es diuen
intemporals
i només els
captiva
la rosa,
l’ alosa
o una paraula
viva.
I si parlo d’
això
és perquè hi ha
poetes
que es diuen
immortals
perquè toquen
timbals
i trompetes.
Jo els conec
de quan era un
noiet.
Una tarda,
armats dels
instruments,
em van venir a
buscar
i vam anar tots
junts
a la casa de la
vila.
Recordo l’
espinguet,
i les roses a la
paret,
i la música del
sonet,
el vi ranci, i el
pastisset,
i el somriure de
l’ alcaldessa.
No vaig tornar-hi
més.
Deu ser per això
que, quan em
troben pel carrer,
certs poetes
immortals
no em saluden.
JOAN VERGÉS
aquí una mica + :