MICOS
Aquesta nit
dibuixarem el mapa del tresor,
resseguirem la
carn del sotabosc (mandrils!)
les rels endintre
i els bolets de ben tocats. I
dansarem
invocacions de bruixa a Gran Mussola,
aquesta nit amunt
i avall despentinada selva
esgarips d’
estrena amb trenes infinites, lianes
que s’ hi alien,
serps i serpentines, xiscles ( mandrils!)
a petar de galtes
i cruixir de pòmuls. Contràriament
a tota mòmia, fotrem
l’ animal. Què peus de plom?
Peus de grapal!
Aquesta nit tant si plou com si neva o fa sol
dibuixarem el
mapa del tresor. Sí, el que no ens durà enlloc.
( Mandrils!)
griFOLL
17.5.13
casserrespoblepoema
DÉU
és aquell nen de
la darrera fila del bus
que no va veure
ningú i ara en parla tothom.
Té els peus freds
i està enamorat del xofer.
Somia que se’ n
van a fer la volta al món
amb l’ autocar; i
cada nit l’ amor, el paradís.
Déu és ateu, no
creu ( una altra creu) en ell,
per això els seus
pares el porten al psicòleg
( que també és
ateu i no es creu ( una altra) que el nen
sigui déu). Ara
el mediquen. Seu a la penúltima,
però els peus no
els hi escalfa ni ell, si
té al xofer un
pèl menys lluny, si ja no pot
viure anant a peu
o amb bicicleta. Quan sigui gran
déu és algú que
hi ha o no hi ha a la parada de bus.
griFOLL
16.5.13
casserrespoblepoema