Seguidores

viernes, 17 de mayo de 2013

griFOLL - parell de poemes


MICOS

Aquesta nit dibuixarem el mapa del tresor,
resseguirem la carn del sotabosc (mandrils!)
les rels endintre i els bolets de ben tocats. I
dansarem invocacions de bruixa a Gran Mussola,
aquesta nit amunt i avall despentinada selva
esgarips d’ estrena amb trenes infinites, lianes
que s’ hi alien, serps i serpentines, xiscles ( mandrils!)
a petar de galtes i cruixir de pòmuls. Contràriament
a tota mòmia, fotrem l’ animal. Què peus de plom?
Peus de grapal! Aquesta nit tant si plou com si neva o fa sol
dibuixarem el mapa del tresor. Sí, el que no ens durà enlloc.
( Mandrils!)

griFOLL
17.5.13
casserrespoblepoema

DÉU
és aquell nen de la darrera fila del bus
que no va veure ningú i ara en parla tothom.
Té els peus freds i està enamorat del xofer.
Somia que se’ n van a fer la volta al món
amb l’ autocar; i cada nit l’ amor, el paradís.
Déu és ateu, no creu ( una altra creu) en ell,
per això els seus pares el porten al psicòleg
( que també és ateu i no es creu ( una altra) que el nen
sigui déu). Ara el mediquen. Seu a la penúltima,
però els peus no els hi escalfa ni ell, si
té al xofer un pèl menys lluny, si ja no pot
viure anant a peu o amb bicicleta. Quan sigui gran
déu és algú que hi ha o no hi ha a la parada de bus.

griFOLL
16.5.13
casserrespoblepoema