Divendres 10, a les nou del vespre, homenatge a la Carmen Amaya a la plaça Raspall de Gràcia amb Núria Martínez Vernis, Davida Castillo, Enric Casasses, Víctor Nubla i Blanca Llum Vidal.
Organitza: Flamenco Barcelona
Col·labora: Unió del Poble romaní, La Llibertària i Llibreria Aldarull
Salut!
poema de Blanca Llum Vidal:
COR COM BALLA
Ara després de
dir-ho ballant, que la pena no es gasta i que el dimoni se’n riu.
Ara després de
ballar-la d’antic i de ballar-la ball clus, la humana festa i la paraula.
Ara després
d’aprendre el cop, l’aresta fonda i l’amor solt —l’amor de bruixa.
Ara després de
fer-se amant del cant endins, del cant de lluny, del cante jondo.
Ara després de
seguir el fil de Regla Ortega, La Macarrona,
Pastora Imperio, Carlos
Montoya i Raquel Meller.
Ara
després de garrotín i tanguillo.
Ara
després d’irreverència.
Ara
després de bulería i del Carib i la rumba
i
ara després de la plana de Lleida i de les places de Gràcia.
Ara després del
ritme enfollit i de la pau que travessa.
Ara després del
ritme rebel i de la pau s’escampa, roent i pensant, fins a l’estrella.
L’estrella d’en
terra i l’estrella gitana.
L’estrella sagnant
pels carrers i l’estrella escanyada.
L’estrella de tots
i per tots i l’abolida.
L’estrella del
duende i l’estrella de pols —la dels camins.
Ara després del
romaní, del Trio Amaya, d’Antonio Agüero i dels Tarantos.
Ara després del
disset que naixia i del disset de la guerra.
Ara després d’un
bolero al Raval i del rostre de pedra i de pedra morena.
Ara després
d’arrencar el bull, d’arrencar el vol, d’arrencar el ball.
Ara després de
París, de Buenos Aires, de Nova York i Lisboa.
Ara després de l’Espanya
del porc del trenta-sis.
Ara després de
ballar per la terra ferida i pel món feridor.
Ara després que,
com en Lorca, el cos li va dir
que «ángel y musa
se escapan con violín o compás»
i que «el duende
hiere» i que «en la curación de esta herida,
que no se cierra
nunca, está lo insólito, lo inventado de la obra de un hombre».
Ara després que la
mà oberta i repicant digués que no,
que la llum de la
fama ensenyoreix, que la llum, si de cas, republicana
i que la llum, si
de cas, d’espelma rància a la barraca.
Ara després que
ella hi ballés, filla d’El Xino, al Somorrostro
quasi abans de
caminar-hi, quasi abans del primer alè.
Ara després que ens
hagin robat Barcelona
i que ens hagin
robat la xaranga i la bulla.
Ara després que ens
hagin omplert de no-resos tan plens,
de no-resos lluents
i de no-resos sense cançons ni memòria.
Ara després que ens
hagin robat el crostó i la sardina.
Ara després que ens
hagin farcit de cap art i tant ordre.
Ara després,
revolució, ara després tornaran.
Ara després
tornarem, Carmen Amaya, per tornar-te la mar i la platja flamenca.
Blanca Llum
Maig 2013