Invisible
He somiat que entrava al somni i que tu hi erets;
que feia por pensar amb la nit que empeny el sol,
que feia dies que es partia la claror ran la finestra;
ensems el sol entrant pel raig que fa la llum
ran la finestra. Llavors la sort de partir el somni
amb la por de dintre el sol. Llavors la llum
clavant-se als ulls de dins la nit que feia por
perquè no hi erets. Llavors la nit
ran l’escalfor que fa la por de dintre el son. I,
llavors tu, amb els ulls closos, mirant com jo,
enmig del somni, ja no hi era.
Dolors Juarez
29 de desembre del 2011
Twittear