Anna Aguilar-Amat, la poeta del mes

Anna Aguilar-Amat

La poeta del mes

Desembre de 2011

Anna Aguilar-Amat La poeta del mes Desembre de 2011 Anna Aguilar-Amat. Barcelona, 1962. Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctora en Lingüística i Informàtica és professora Titular d’Universitat, Àrea de Traducció, perfil de Terminologia aplicada a la Traducció. Des del 2003 és la presidenta del col·lectiu de poesia “QUARKpoesia”. Ha publicat els llibres de poesia “Petrolier” -sèrie Edicions de la Guerra- Editorial Denes (2003) guardonat amb el premi Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona 2000, “Trànsit entre dos vols” Edicions Proa (2001) Premi Carles Riba 2000, “Música i escorbut”, Edicions 62 (2002) Premi Màrius Torres 2001, “Music and Scurvy” -traduït del català per Anna Crowe- Sandstone Press (2005), “Coses Petites: poemes a quatre mans” amb Francesc Parcerisas i il·lustracions de Miquel Plana Editor (2002), “Jocs de l’oca”, UAB (2006), i “Càrrega de color” Editorial Meteora (2011). També ha estat antologada a múltiples publicacions i ha escrit nombrosos articles.

Poemes

Anne Sexton. In memoriam Morir-se és cosa fàcil si a la panera veus totes les coses fàcils que ens demanen i no sabem com fer. Morir-se és una idea grata si la felicitat que han cuit per tu degota d'un embut que no pots defugir, o la lluna de març és flonja beixamel, o la ceba cremada s'ha infiltrat com un aroma d'Auschwitz pels foradets petits, molt junts, com mancomunitats de propietaris. Morir-se és una cosa pertinent quan en comptar veiem que dos i dos fan un i que amb això no es pot comprar ni mitja lliura de cigrons. Morir-se és un verb reflexiu que s'inicia quan veu venir l'extremaunció del dir "t'estimo". És una autopropina per haver-nos begut un got de vodka en un autoservei. Morir-nos com moltons sobre l'altar hebreu. Morir-se és una conclusió quan a la fe d'errades l'editor ha esmenat: on diu "demà" hauria de dir "matar". I el vers és una espasa dirigida al ventre de peluix d’un elefant o al cor de la carxofa on dorm la teva mà. Morir-se a Amèrica deu ser una temptació. Però jo tan sols conservo de la mare un bitllet cap-i-cua de la rifa i el record arrugat d’aquella camisola desnonada de setí. I aquí, la lluna minva, i amb gotims de la fosca embotellem vi novell. Que també pots morir-te a una bodega, però contemplar la rima ens plau, i fora fa calor i la terra duu injectats per tot arreu catèters que són sèquies de líquids saburrosos, doncs no fa vent, ni plou, fins ben entrat l'octubre.

Rebaixes Lentament m'he tornat a despullar davant d'aquell altre mirall del provador, les proporcions perdudes. He vist que uns quants mots tendres teus s'havien quedat agafadets als voravius del meu sostenidor. I uns petits esquiadors han relliscat fent ziga-zagues i gatzara d'orxata per les meves espatlles: eren les teves bromes. I allò que sóc difícil i un parell més de mocs han rebotat al tamboret amb un soroll de penjarobes. Un sobre l'altre els tres vestits discrets que he triat amb desmai a la botiga per si agradar-te fóra una cosa necessària. Semblen records de noies; de vegades les veig en passarel·la per la teva mirada bellugant les caderes i les denes brillants del teu desig. No els sóc hostil: els seus humors t'han conduït a mi. I imagino altres dones, a les quals precedeixo i somric: l'oreig tebi als cabells de la meva cançó. Veig les veus... "La cremallera domina, els botons fan bossanyes..." La banalitat sona igual en europant. N'he triat un que deixaré a l'armari fins el dia que et vegi. Als altaveus Gardel. A la caixa un garbuix i xereca d'adolescents de professió i gent rica i jo com una nena amb un ram de clavells embolcallat amb paper de diari. Ja veig que no és poètic. És només una història vulgar (i tan petita) de com passo les hores que et segueixen a tu. Com un cristall de sucre girant a la sínia d'una tassa per la força centrípeta que algú fa en remenar. Mica en mica em desfaig sense el perdó que em fes desaparèixer i em transformo en te amb gel, amb la esperança enterbolida que la set de la pressa em regali un altre instant, em deixi la propina d'un matí repetit, la propina d'un matí repetit de petons.

Felicitat No sé què vols, de mi. ¿L’instant feliç? ¿Aquest gel de tacte mil·limètric que segella aquell toll entre les pedres? ¿Pensaves que era un ull, i et veia? Al seu costat les teves ànsies són taronges de plàstic. Tu ja has sabut que la bellesa fàcil és una cosa trista, com totes les excuses, com la perícia en disfressar les dites que fan mal. Mira’m: encara estic rentant sota l'aigüera la truita de patates, i esbrinant per quin camí de nusos han pogut les formigues arribar, com petons teus, a aquell racó del cor que havíem volgut aïllar dins d’un plat d'aigua. No hi ha felicitat per a nosaltres. Només un plaer dur com una bala de cristall amb vetes de colors. Evangelis apòcrifs, genives amb ferides, temps que es desguassa com orina. Voldria donar-te alguna cosa, però puc veure només el fang que duc a les sabates, la meva llibertat i un camí d'esbarzers. I aquell trosset del cel amb núvols de la fira com mamelles que parlen mentre venen i van. Però això, abans que jo arribés, ja era teu.

Ícar Va ser el pare qui et va ensenyar a fer les ales. Per això, i perquè vas escapar del laberint, vas acceptar-les com una cosa bona. Era bonic, la terra des de dalt amb ginesta florida. Al teu costat els núvols esfilagarsats com llana d’un cabdell amb que han jugat els gats dels àngels. I una font que cantava: se li veia la veu quan el sol de la tarda li acaronava el doll, i el fet de no sentir-la, mesura i lleugeresa del plaer de volar. Aquí pogueres reconèixer l’orgull calmut de l’àliga i el teu, de voler ser més que ella: lliure, l’afany de la cacera ignot. (Esquirols i teixons fiten indiferents). L’aire un mormol a les orelles de missatges del nord. I entendre el privilegi que els deus han atorgat als escollits que sobreviuen. Pujar, pujar, pujar, fins on els raigs de sol perden l’obliqüitat, on no hi ha vells que ploren ni supèrbia de reis minsos com nans ni funcionaris ronsos, ni demandes inútils com caramels de sal. Però amb un darrer cop d’ull vas veure el nen amb el dit enlairat. Va ser llavors que vas començar a caure. La tendresa, la mandra, la rutina, la roba que s’eixuga, una mica de febre, la manta de dibuixos, què has fet avui a l’escola, bon dia, bon profit, si un malson et desperta pensa que quina sort, somniaves, tots els mitjons són bruts, aquesta sopa crema, bufa i el gelat al costat perquè es refredi. Totes les plomes volen. Peses. Com avellana de perfídia la cera generosa s’ha desfet. Caus. Mai no sabràs què volies saber. Si el sol era realment el sol, si el mar era realment el mar, si el camí cap el cel tan llarg i trist com et temies.

Si ens voleu enviar una opinió sobre aquesta secció o el poeta escollit podeu fer-ho fent servir el següent formulari d'opinió o enviant un correu a onomatopeia@mesvilaweb.cat. Biel Barnils, l’autor de la secció El/la poeta del mes, també el podeu seguir al bloc literari TINTA XINESA i al d'opinions Codi de Barres.

Referències

Llista d'enllaços i referències sobre Anna Aguilar-Amat. Lloc web d'Anna Aguilar-Amat Lloc web oficial d'Anna Aguilar-Amat on s'hi pot trobar molta informació sobre les seves diverses activitats. >>>Consultar el web d'Anna Aguilar-Amat Viquipèdia Pàgina sobre l'escriptora a la Viquipèdia en català. >>>Llegir entrada sobre Anna Aguilar-Amat Vídeo llegint a Santi Borrell Vídeo a YouTube on Anna Aguilar-Amat llegeix textos de Santi Borrell. >>>Veure vídeo Llull.tv Vídeos i informació sobre Anna Aguilar-Amat a Poetàrium espai de poesia catalana contemporània de Llull.tv. >>>Veure Poetàrium a Llull.tv

Enllaços de consulta/compra

Trànsit entre dos vols Edicions Proa Any d'edició: 2001 ->Comprar/Consultar a Casa del Llibre

Petrolier Denes Any d'edició: 2003 ->Comprar/Consultar a Casa del Llibre

Altres opcions de l'espai "El/La poeta del mes"

Si voleu enviar una opinó sobre aquest espai o l'autor escollit podeu fer-ho clickant aquí.

Podeu consultar totes les edicions de l'espai "El/la poeta del mes" en el següent enllaç: Consultar tots els autors de "El Poeta del mes".

Twittear