«gosa poder que no t’agradi massa»
GABRIEL FERRATER
—LLATINA—
Vas venir com clauficant-te entre el gargot damunt del fang que hi ha a Ullastret, entre un gargot de mans iberes i una estella que en els llavis s’aproxima al segle quinze —es fa cavall i un ganivet. Vas venir sense acostar-te —com un vent que et passa arran però no s’atura i que l’estrall el té de ‘bosc’, el té de ‘bèstia’ i que és la ‘bomba’. Vas estrenye’m els genolls que no tenia. Vas collir-me com qui cull la flor que puny que no existeix. Vas voler fer-me una canya de tant crit, tanta rosada, però vas voler-me amb un amor que no s’agafa. Vas inventar-te un gruny per jaure-hi i la lluna, que ja hi era, va ficar-se’t més endins del paladar. Vas plantar-te’m entremig de la mà oberta i de l’udol —la boca buida i l’estrafeta. I allà dins, venint baldera, vas ser un cop que mou la corda i fa suar —que deixa lloc per estimbar-te i repartir-te.
Blanca Llum
18/12/2011
Twittear