Seguidores

martes, 2 de agosto de 2011

griFOLL, planeta TERRA.





No, colors aquí no,  que tot el bosc es en blanc i negre per no molestar- em va dir emprenyat.



 L’ ésser humà diuen que es diferència de la resta de mamífers i demès animals perquè “pensa”. Per començar, sempre que t’ ho expliquen ho fan dient-te que això ens fa “superiors”.  El sentit de superioritat humà envers la natura ( com si ell no en formés part, ja es veu) no es perquè “pensi”, es perquè s’ ha pensat que la terra es seva i no al revés.

Freqüentment se m’ apareix un “amo” cridant, un “policia” a interrogar-me, un “no sé qui” a fer-me fora de “fora”,  etc...  Exemples:  jo estic posant tot de miralls trencats a terra perquè vull fer un riu de núvols o fent-li fotos a aquest cos que porto barrejant-se amb llots o herba perquè vull sentir com batega la vida i bategar amb ella. Jo estic omplint una cova d’ espelmes perquè el foc cura i purifica i em fascinen les seves formes, jo he estat  pintant palla amb aigua i pols de carbonet per fer una figura d’ àngel o posant una pedra sobre una altra per jugar amb els 9’ 8 no sé què que té la gravetat xucladora (això és un joc amb la terra, una forma de comunicació, i a més, relaxa . Estar relaxat m’ agrada més que estar nerviós. Va com va).

Resultat, que quan els hi explico ( si em deixen), no m’ importa si em comprenen o no, el problema es que no se’ m creuen. Faig una cosa “estranya”. I les “coses estranyes” estan prohibides com els arbres i cada tronc i cada pedra i tot té propietari i no es toca. Però a qui se li acudeix “variar” el paisatge? Per favor!

Jo, “estrany”, opino que “variar un paisatge” és deixar morir de gana i malalties milions de persones, de cultures, de maneres de “mirar-s’ ho”,  és posar-hi un gratacels rere l’ altre, omplir de fabriques el món i esclavitzar als de dins, o posar-hi, ja no reixes, sinó camps de mines, o llençar-hi bombes atòmiques i no tan atòmiques, segar l’ Amazones...(diuen que donant-li voltes al planeta hi ha des d’ una coca-cola fins a quatre-cents coets fallits.

Jo vaig cap a dins, vull formar part de l’ escorça, del riu, de la fera i d’ aquell neandertal que anava per “homo magicus” i es va deixar enganyar per un “sapiens”

Abans d’ ahir vaig jugar amb una guilla tot el dia i no ens coneixíem de res. Fa cinc anys que tinc els mateixos veïns i ens diem “hola”. A vegades.

Plou. Me’ n vaig a xafar bassals a veure si no m’ enxampen.



griFOLL

la bauma

planeta terra i sento calor