ÀFRICA A AMÈRICA A EUROPA
Que te’n porti els ulls ben plens.
Que m’ha tocat d’anar amb l’ocell fins la piranya.
Que ara és temps de lluna pont, llavò d’hamaca.
Que aquí tenim l’ombra tan curta
que ni el somni ens diu qui som,
només el verd que de tan verd no deixa rastre
i un batec que se sent molt però que no és nostre
ens van dient que aquí tot creix, que hi ha vertigen.
Que te’n porti els ulls ben plens.
Que m’empelti amb cada por
i que de nit les dugui al riu sense estacar-les.
Que n’aprengui d’Awala-Yalimapo,
de l’àvia hmong, de la juïga i del renou Kalawashi.
Que no són pedres, són gripaus.
Que la força del coltell la tingui el mànec.
Que aquesta febre ens ve de l’or.
Que no hi ha centres ni ultramars.
Que aquí si caus, floreixes ràpid.
Que m’allari amb la volada
i que més tard surti corrents fins a la plana.
Que te’n porti els ulls ben plens.
Que l’amor s’enfili amunt per l’Apruague
i que s’escampi —repartit— per entre els mons
i per la bolla.
Però ara et vinc amb la mà buida,
amb una arrel de uakapú
i amb el trau dels continents
que sempre es toquen però que no.
Blanca llum, agost 2011
Tweet