Com tu tot sol aquí estant-hi i ensems
Mentre s’està esberlant la nit, mig l’horitzó
Com que avortés l’heura de sang a cel obert
Potser, constel•lacions que habiten en els ulls
Còdols molls que fan lliscar pel seu damunt
Així com tu tot sol i ensems així quan jo, la nit desprèn
Gebrades dèbils en les copes dels xiprers
Rajos de sons amb tons de nana que després
Les mans del fred que fan del dit el dit enterc
S’arrapa fort al blanc gelat del llençolet
Si amb una espelma pogués fondre’s tant de gel
Potser amb un buf s’apagaria aquest infern
De tu tot sol restant així un mil•lenni més
Aspira a fons fins a les pleures l’ univers
Constreny-lo fort fins que esdevingui com si res
El fet més simple d’un narcís però sense ofec
Que costi gens veure desfer-se el què està fet
Que costi molt morir de mal i por i ensems
Desar l’amor sota els coixins com un misteri
Murmuri suau que se’ns resguardi sempre més
El vell secret que passi etern de llavi a llavi
El bell secret de no saber per què és tan bell
Que aterri molt aquest sacseig de no saber
El sorollet de fulles roges sota els peus
Que espanti tan obrir aquests ulls sempre lluents
Pot ser que caigui el meu destí en un floc de neu
Pot ser l’argila fent-me forma i fent-me veu
Pot ser tan llis com una mar fent-me la pell
Ensems que tu tot sol, l’onada, fes-te vent
Porta’t enllà més lluny del temps i dóna’m temps
Ensems que tu tot sol, l’onada, fes-te vent
Pot ser tan llis com una mar fent-me la pell
Pot ser l’argila fent-me forma i fent-me veu
Pot ser que caigui el meu destí en un floc de neu
Que espanti tan obrir aquests ulls sempre lluents
El sorollet de fulles roges sota els peus
Que aterri molt aquest sacseig de no saber
El bell secret de no saber per què és tan bell
El vell secret que passi etern de llavi a llavi
Murmuri suau que se’ns resguardi sempre més
Desar l’amor sota els coixins com un misteri
Que costi molt morir de mal i por i ensems
Que costi gens veure desfer-se el què està fet
El fet més simple d’un narcís però sense ofec
Constreny-lo fort fins que esdevingui com si res
Aspira a fons fins a les pleures l’ univers
De tu tot sol restant així un mil•lenni més
Potser amb un buf s’apagaria aquest infern
Si amb una espelma pogués fondre’s tant de gel
S’arrapa fort al blanc gelat del llençolet
Les mans del fred que fan del dit el dit enterc
Rajos de sons amb tons de nana que després
Gebrades dèbils en les copes dels xiprers
Així com tu tot sol i ensems així quan jo, la nit desprèn
Còdols molls que fan lliscar pel seu damunt
Potser, constel•lacions que habiten en els ulls
Com que avortés l’heura de sang a cel obert
Mentre s’està esberlant la nit, mig l’horitzó
Com tu tot sol aquí estant-hi i ensems.
Dolors Juarez
2 de desembre del 2010