Seguidores

martes, 29 de enero de 2008

PLANETA TERRA (Grifoll)



Primer, buidar la paperera de reciclatge;
seguidament, configurar les actualitzacions,
i, sense antivirus ni passwords
alçar les ales,
no pas per volar aquest cop,
ara valents,
tocant de peus a terra
per abraçar l´altre,
que son intercanvis de batecs el que ens dóna sentit,
sino, de què? per què? tot plegadet a la butxaca,
ben clenxats i anar passant itv´s?

Plorar junts, alçar-nos així l´un a l´altre
i entregar-nos a la causa única que és la d´anar-hi junts,
que som iguals i anem en la mateixa direcció, que
si així no és
continuarem veient les parets grises, grises,
i ens ennuegarem amb el que ennuega
i farem dels diccionaris
déus.

Que no per tenir ales, cal voler volar,
ni per saber-ne la contrassenya, endinsar-se al blog de l´etiquetador.

Fregar-nos amb les plomes, les de l´un amb les de l´altre
fins que totes, de tant juntes, crear l´ocell que a trossets som,
esparracar el coixí en el que ens teniem engabiats
i fer-li vaga al son
per despertar a
aquest somni que no és utopia;
tots iguals de diferents i fora panys de l´ànima
i cosits a l´ham: les cicatrius a l´aire,
que son perque ens fem
els uns als altres companyia.

I això és fer l´amor,
i el demès son tonteríes.


Josep Grifoll
Planeta terra a 28/01/2008 D.C.

viernes, 25 de enero de 2008

A LA JUDIT. Amb tot el cor.


No ho sé, però m´agrada creure que les coses, quan es fan amb el cor prenen màgia, i que aquesta es dirigeix vers allà on vols que s´encengui l´espurna. Així doncs, aquesta tarda he anat al Serrat de Santpedor
i he fet una circunferencia oval (com dues jotes enganxades) amb pedres que he pintat de blanc com els estels, i despres, al mig hi he plantat unes magranes, que son rojes com el cor, perque aquesta màgia hi bategui.

A més, és un lloc on tot el que es veu és natura, un lloc on poder seure a prendre energia, un lloc des d´on enlairar-se. Un lloc que vé a ser un desig, perque sàpigues, Judit, que no estàs sola, que et mereixes el millor i que el que desprens és tan meravellós que el món sense tú, perdria tota la poesia, seria en blanc i negre i els ocells (tú el més volador), no existiríen.

Josep.

jueves, 24 de enero de 2008

ENTREVISTA (ÚLTIMA) a GRILLART PER LA SER DE MANRESA. Ja la tenim amb audio

http://manres.blogspot.com/

Testimoni contundent d'un dels personatges més inquietants sortits de les clavegueres de la nostra ciutat. No us voldria enganyar, m'ha costat un ou topar amb aquest Grillat. I just quan puc contactar amb ell, va i ens deixa.En exclusiava per a tots vosaltres les últimes paraules de GRILLART:
Si no se sent aneu a: http://www.goear.com/listen.php?v=83046dc
Esperem la nova mutació del grill més artístic i bon conseller de la nostra ciutat.
(en nom de l'art).

lunes, 21 de enero de 2008

GRILLART HA MORT


Ben aviat penjarem en audio les seves darreres paraules en l´entrevista que va tenir lloc a la SER de Radio Manresa aquest passat diumenge de Gener del 2008.

DES DEL SEGON GRAÓ (D´olors). A Grillart.

que cada dia sigui
la nit menys pensada

Grillart

la vida a veces
te invita a una ronda
Ismael Serrano


i sempre passen coses
Josep Grifoll


des del segon graó

A Grillart,
per ensenyar-me a trobar l’escala

I ni que sigui per un dia... també podem ser útils?
com, sense més i perquè sí, fer que el més possible és que et passi l’impossible
com si ara te’ls tiren qui ja te’ls havia tirat i els arreplegues
al cop i altra vegada,
o parlem de la germana d’un tal qual, que te l’estimes
i patim-hi, com si cal, que si n’està,
de trista,
pugem costa amunt de l’abraçada;
I ser-ne, per què no, la morena de la segona com ara se’ns acosta la rossa de la quarta
i que tu em siguis un grill que se’m regala en nom de l’optimisme;
tot,
mentre puges l’escala de cargol i et passa allò que li volies dir d’estic encantat
i no et surt perquè t’ha passat,
que te n’has quedat justament d’això
que se’n diu de quedar-se’n encantada;
o creure,
perquè et creus i és,
com qui ho sap perquè ho sap,
en un joc de màgia que et fa veure que sempre i tot mentrestant passen coses
o potser en un joc de mans
que quan ara no se què és que se’ns cau, ve l’altre i ens en paga una ronda

i ni que sigui per fer-ne l’últim,
de vers,
en el dia d’avui que, com dius tu, segueix sent i des de sempre
cada dia la nit menys pensada,
podem tornar a ser inútils i
com sense més i perquè sí parlar del darrer disc de l’Ismael Serrano.

D’olors a VIU-TE
al20gener2008

domingo, 20 de enero de 2008

HABITANTES DE LA TIERRA, NUESTRA PEQUEÑA DIVINIDAD, VENIMOS EN SON DE PAZ (ISMAEL SERRANO)




Ahir a la nit, en acabat el concert del mestre, mentre la D´olors i un servidor intercanviavem llibres, flaixos i les poques paraules que ens sortien amb L´Ismael Serrano, el Miquel ho feia amb el cartell, que pa xulo, él!

viernes, 18 de enero de 2008

INTERVENCIÓ "arbre fruits de plata" (Grifoll)


És diu que, sovint, les ànimes surten del cos (viatge astral o dígue-li com vulguis), ja mentre dormim o a base de fer-ne pràctica. El cas és que, els que hi creuen, asseguren que quan això passa, ànima i cos van unides per un cordó (metaumbilicaloviatjador) de plata per poder tornar a unir-se les dues parts, i que si es trenqués, caput! Vaja, adéu-siau vida.

Jo, per si de cas, el que he fet per si algú té un "mal viatge" o un bitllet sols d´anada, pugui collir un d´aquests fruits de l´arbre màgic i tornar. Continuaré bosquejant. Mentrestant, el primer.


BOMBES-TINTA sobre tela (Grifoll)

L´obra final, a base de petards i cartutxs de tinta d´impresora:

I aquí sota, el vídeo, que més que mal muntat,
el que està és desmuntat, però valgui
la intenció, tú:
video

lunes, 14 de enero de 2008

GRILLART a la SER Manresa. Diumenge 20 a les 13h.

Bones i més!!!


Aquest diumenge dia

20 a les 13h,

per la cadena SER

de Ràdio Manresa (95.8 FM),

no us ho perdeu,

entrevisten a GRILLART,

i segons sembla ser,

serà allò que en diuen "el desenlace..."


No us ho perdeu.


http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM

jueves, 10 de enero de 2008

DANÇA EN DEJÚ (BlancaLlum)


Tots hem sigut expulsats de la matriu.
Memi

I per ‘na bé...
amb el Zigo-zigo della Moreneta
d’en Pascal Comelade

DANÇA EN DEJÚ

tenim roures dalt el cap.
la nit marfon la por entre llurs branques.
la lluna cau, fins i tot, en el dolor.
el riu s’endú, fins baix a mar, les fulles seques.
la calor trenca la nou tancada.
el món rodola dins nostres ments.

i amb tot, ressona el cap
són les arrels per les entranyes...

marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...

són les arrels per les entranyes
ressona el cap, i amb tot...

‘nem rodolant i anem mirant
tots aquests roures com van morint, que anem matant
i com damunt, damunt sa mort, nostra tragèdia
tornen a néixer i amb gran posat i amb fulla viva
ens foten la branca a l’ull i ens deixen cecs.

llavors, tot consisteix en ‘na tocant i anar palpant
la vella soca del roure etern
i en la negror de nostra mira
surten mots de les parets de roca antiga
ballen trons amb fils de llum davall el sol
canten nins damunt estels sortint del fang
esclaten veus

marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...

el món rodola dins nostres ments.
és el cos qui traça l’òrbita en la matèria.
és el cor qui viu en cercles damunt la terra.
i les paraules, esferes de llum,
esferes llumeres, van posant nom a l’esgarrifor
de ser-me jo mirant un buit tot ple de mi,
tot ple de fulles...

tenim roures dalt el cap

marfonent por
cruixint la branca
caient la lluna
vivint el riu
trencant la nou
rodolant móns...

!

blanCalluM
9
1
8







DES DEL W.C (D´olors)




Tens la boca com una sabata però entre aquest va i ve
de pupil·les de denúncia no aixafar-se la llengua
ha d’ésser cosa fina,

com no ressaltar enmig de decebuts que no els queda més
que pixar fora de test
o brunzir com una mosca a les calces d’una puta;
tot, mentre esquives el desmanegat que fa un excés
arrebossat de bogeria.

Desig de la sabata de tallar el cordó que l’estreny
per vés a saber quin cony de norma
i fer d’anormal cada badall intermitent que va
de boca en boca,
sola desgastada per aquest caminar bocabadat mirant descompensat
la pampalluga d’una estrella,
(indirectament aquests són els detalls de qui fa de la vida vida
i la caga perquè arrisca).

I ara, a peu coix, tira ràpid de la cadena del wàter
amb aquesta mena de poema
i agafa la sortida d’emergència
que ja se sap,
pensar contracorrent des de sempre
ha estat delicte.

D’olors a pudors a 9 de gener
2008