Yo quería escribir la canción más hermosa del mundo.
(J. Sabina)
L´enterramorts de Peter Pan, vull ser,
que s´ha fet gran i mana massa,
ningú, que és tothom més tú
i amb tú volar
fins el païs de Sempremés, que el temps no existeix
i un pagès d´aquells que pasturen i no pasteuritzen, que passen del tema.
I el conill del mag i la bomba fallída,
la corrent de no caure-hi, que enrampa,
un paper amb el teu nom
i que un nen en faci un avió que aterri al meu mar,
l´humil que guanya en humiltat, que s´ho ha currat
i una bola del món que fa llum a la por i desespanta,
el peix al qual li mossegues la cua
i també el teu drapaire,
trobar-te tot el que plagui en un plis i a la carta,
el que ho fa tan bé com sap, que així déu no em demani res
i sempre es doni per guanyada la batalla,
encara que ni hi hagi carn a la patata enmascarada,
que li caigui la màscara a tothom
i d´un tir ser-ne el tallar-se-li el vent a la bala.
Ser, també qui mai no se´n cansa
i aquest que passa de curt per la plaça
i el teu dol de vacançes
i el teu gol desmuntant del Big ben, el rellotge,
la clau de lluna, el sol bemol i el xiulet del correquevelapasma.
I vull ser tantes coses per poder-ne fer tantes…
Ser el qui perd perque guanyin les dames,
-amb aquest saber-me que tinc de lesbiana atrapada en cos d´home-
i aquella joguina inexistent d´aquell nen que no en té
i se la fa amb un cordill i una branca,
ser el qui, per a vosaltres fos
i així no fondre´m mai fonent-me sempre amb vosaltres,
i el vers que es queda una estona a la boca
i del sud,
l´home llop que es mossega una cama, i despres l´altra,
fins que acaba llop llop i no ataca als cabrits ni als vedells,
que és d´herba fumada
però, tot s´ha de dir, a la caputxeta vermella si que l´espía a vegades,
moltes vegades…sempre l´espía.
L´hora d´anar a fer allò que tan et ve de ganes
i, a sobre, va i guanyes. Voldría que guanyessis sempre,
no que et fos fácil o se´t fes llarga la molt batalla,
però que sempre, i sempre era ahir, és demà, és ara,
la guanyessis, l´estiguis guanyant, la batalla.
De fet, resumint, em sembla que l´únic que vull ser
és un dels que et veu sempre guanyant la batalla.
Grifoll
13 Novembre del 2008.
Casserres.
(J. Sabina)
L´enterramorts de Peter Pan, vull ser,
que s´ha fet gran i mana massa,
ningú, que és tothom més tú
i amb tú volar
fins el païs de Sempremés, que el temps no existeix
i un pagès d´aquells que pasturen i no pasteuritzen, que passen del tema.
I el conill del mag i la bomba fallída,
la corrent de no caure-hi, que enrampa,
un paper amb el teu nom
i que un nen en faci un avió que aterri al meu mar,
l´humil que guanya en humiltat, que s´ho ha currat
i una bola del món que fa llum a la por i desespanta,
el peix al qual li mossegues la cua
i també el teu drapaire,
trobar-te tot el que plagui en un plis i a la carta,
el que ho fa tan bé com sap, que així déu no em demani res
i sempre es doni per guanyada la batalla,
encara que ni hi hagi carn a la patata enmascarada,
que li caigui la màscara a tothom
i d´un tir ser-ne el tallar-se-li el vent a la bala.
Ser, també qui mai no se´n cansa
i aquest que passa de curt per la plaça
i el teu dol de vacançes
i el teu gol desmuntant del Big ben, el rellotge,
la clau de lluna, el sol bemol i el xiulet del correquevelapasma.
I vull ser tantes coses per poder-ne fer tantes…
Ser el qui perd perque guanyin les dames,
-amb aquest saber-me que tinc de lesbiana atrapada en cos d´home-
i aquella joguina inexistent d´aquell nen que no en té
i se la fa amb un cordill i una branca,
ser el qui, per a vosaltres fos
i així no fondre´m mai fonent-me sempre amb vosaltres,
i el vers que es queda una estona a la boca
i del sud,
l´home llop que es mossega una cama, i despres l´altra,
fins que acaba llop llop i no ataca als cabrits ni als vedells,
que és d´herba fumada
però, tot s´ha de dir, a la caputxeta vermella si que l´espía a vegades,
moltes vegades…sempre l´espía.
L´hora d´anar a fer allò que tan et ve de ganes
i, a sobre, va i guanyes. Voldría que guanyessis sempre,
no que et fos fácil o se´t fes llarga la molt batalla,
però que sempre, i sempre era ahir, és demà, és ara,
la guanyessis, l´estiguis guanyant, la batalla.
De fet, resumint, em sembla que l´únic que vull ser
és un dels que et veu sempre guanyant la batalla.
Grifoll
13 Novembre del 2008.
Casserres.