Em va preguntar si havia begut
de l’aigua barrejada amb lluna.
Mercè Rodoreda
Quanta, quanta guerra...
BORDONS, VERSOS O BASTONS
Una sextina feta fum se m’apareix
quan et parlo i veig la lluna deambulant.
Intueixo aquest teu opi
en mon mirar des dalt el bus,
en el dormir en bressol de món
i en despertar-me amb quanta guerra
i veure un noi jagut a terra, just damunt
el tap tapant la claveguera.
Per davall hi ha el fonament:
una cambra de columnes
més brillants que l’opi pur
i un cargol del segle dotze,
que allà enmig, germina i don
música al món.
És el cargol de la sextina.
Arribo a lloc. Baixo del bus
i te trob jagut a terra i tremolant.
Prô no és teu aquest espasme.
Una mena de llumets
surten d’un tap de claveguera
i un filet de fin’amor t’envolta tot
i et don el so. Llavors, trobes bastons
a la font de l’aigua barrejada amb lluna.
blanCalluM
14
11
08
de l’aigua barrejada amb lluna.
Mercè Rodoreda
Quanta, quanta guerra...
BORDONS, VERSOS O BASTONS
Una sextina feta fum se m’apareix
quan et parlo i veig la lluna deambulant.
Intueixo aquest teu opi
en mon mirar des dalt el bus,
en el dormir en bressol de món
i en despertar-me amb quanta guerra
i veure un noi jagut a terra, just damunt
el tap tapant la claveguera.
Per davall hi ha el fonament:
una cambra de columnes
més brillants que l’opi pur
i un cargol del segle dotze,
que allà enmig, germina i don
música al món.
És el cargol de la sextina.
Arribo a lloc. Baixo del bus
i te trob jagut a terra i tremolant.
Prô no és teu aquest espasme.
Una mena de llumets
surten d’un tap de claveguera
i un filet de fin’amor t’envolta tot
i et don el so. Llavors, trobes bastons
a la font de l’aigua barrejada amb lluna.
blanCalluM
14
11
08