POÈTICA CRAPULISTICA: HOJA

xOC

sota els efectes de ceba amb mel

La matèria es dispersa dins l’ànima
amb el mateix gest que una gota de vi
cau dins d’un riu d’alta muntanya.
Expandint les ganes i contagiant el buit.
Musicant el frec i allargant lo fred.
Diluint el cercle i eternitzant l’a braç.
Explosionant en fora i ampliant la set.
i a fora el top, rebot,
i a dins, de cop, un cop, un xoc,
i foc, no mou, si diu, s’hi fica, a l’ull.
Amb el mateix gest
prô amb l’única diferència
que a la matèria li costa passar,
ha d’estrènyer, prémer, fer mal.
La gota, per contra dir el xoc del cop de foc a l’ull,
entra en el riu amb una facilitat quasi espantosa.

blAncaLlum

VORA L'AIGUA DINS EL RIU

VORA L’AIGUA DINS DEL FOC

Al Josep Grifoll.

Arpella entre les parpelles!
Parpella de plomatge rogenc!
Roja!
Temple dels estornells de vora vers
voleiant l’oracle del bell misteri
de ser falena damunt l’orquídia
de vora el cingle de sota el cant
manifestant
amb boniques mans de gegant
que el foc no crema
que l’aigua encén
que l’espurna regalima
que la metzina no és la gota
sinó l’ampolla que se la beu tota
que el verí ja no és la flama
sinó la dama que be i l’apaga
i que l’incendi és el torrent
de tot menys de paravent
perquè el vent fou llur ormeig
a dins d’aquell safareig
en el que hi feres l’escabetx
amb alenades d’aire fresc
i amb besades a les feres
les que es perden pel feréstec parvulari
del malferit vocabulari
i que tu arreceres
a la font de totes les maneres
amb l’única condició
que no per bandera sinó per cançó
duràs un cabàs de passió
i a la falda un manat d’ortigues
per a fer fora el ramat de la comptabilitat
i per a fer-te’n sopes dolces
i beure’t nits dels anys beguts
i beure’t anys desordenats
morint primer i més tard naixent
i un cop nascut eternitzat
en el paper i en aquell part de poesia
que et nasqué
i em feu la sang
del sentir el caminar volant.

blancallum
quatre de juliol
del zero que tot ho inclou
i un set que res exclou

POÈTICA CRAPULISTICA

Seguidores

viernes, 18 de enero de 2013

HOJA