Tristes mosques
són les lletres.
I mira: faig que
volin.
I a vegades cauen
i sembla que diguin
alguna cosa. I la
cosa és bella
i te la vull
portar de seguida.
Paraules lligades
sense cordills,
potser allò que
cal saber per a ser humà,
el secret dels
secrets, coses, totes les coses
somio per a tu. Corro,
corro, corro i
corro llavors,
i passo de llarg,
persona,
perdona
per no adonar-me’
n que a les mans
només t’ hi duc
mosques mortes.
griFOLL
10.7.12
casserrespoblepoema