A la barca que
tot ho avarca hi posa el peu.
Ella també és la
gota que mulla l’ aigua
i el peix que se’
t menja la pruna.
***
El temps ha
vestit la carn dels arbres d’ algues. Tot fa verd
avui, amb peixos
inclosos i estalagmites actives d’ herbam que s’ enfila
per la cuixa d’
un faig fins la lluna del poema a florir.
***
Les pedres,
agafades a terra amb tota la força
s’ amaguen a sota
les soques, se’ n beuen el vi de les nimfes.
Roden per la vall,
després, només en queda una pols.
***
La pols roja de
la sang, la pols negra del carbó, la pols blanca del crani.
Es pintarà i s’ escriurà cada instant amb un
gust diferent, d’ un perfum secret
de secrets que
obre els porus a l’ instint. Només pensar-hi.
***
Viu al final del
túnel de la nit, la veig cada dia fent els colors cap per avall.
La por és plana,
m’ ha dit, i ha posat el peu a la barca.
Ens hem quedat
tots dos a veure’ l marxar. I ella també.
*
griFOLL
estiu del 2012
casserrespoblepoema
Twittear