a tu, només un aire, que no oblidares
Al néixer oblidàrem que era blanc, el fons,
i que més blanc damunt de blanc va fer molt blanc,
com un sospir, només un aire.
Al néixer aprenguerem que era tot, de món,
i que més món damunt de món va fer molt món,
com un pessic, que tot ho prem.
Al néixer pinzells venien junts tocant a l’altre,
sabent com sempre embrutar-se,
tacant blancs i barrejant-se.
I al néixer la sang va tornar roja.
blanca llum 23-11-2009