Proposem fer una muralla
de pollancs i roses bordes
al mercat, que tingui cucs
i papallons i alguna daina
que als humans digui beneits.
Proposem l’aplec de troncs,
de mates altes i pedreny
perquè no hi entrin,
perquè la pols sigui la pols,
perquè el peix sigui del dia
i l’antigor despunti d’esma.
Pro si insisteixen, si no reculen,
si tot i així rabent avancen
per a guarnir-lo de lluminària
i de perfum, llavors vindrem,
esmolarem la nostra forca
o farem xarxes de forquilles
remullades de cianur
per ofegar-les, per occir-les
brutalment i amb mala llet.
I quan tremolin, quan agonitzin
i es desplomin les seues grues
damunt el peix, cantarem
lo nostre crim sobre la runa,
perquè més val una esplanada
seca, pobra, bruta i tètrica
que no pas un cinema
al capdamunt del Mercat del Ninot.
blanCalluM
16
de maig
09