VIUS O ESPERES? (Blanca)

Avui espero.
Espero.
Espero.
I em repeteixo.
Em repeteixo.
Repeteixo.
Avui espero
i aquesta espera em fa marxar,
fins i tot, de mi mateixa.

Com la papallona
que abandona el capoll
que vola i vola, i vola,
i abandona el capoll que, des del damunt d’aquesta fulla,
cau al terra i es fa mal i mor i es podreix
mentre la papallona vola i vola, i vola.

I és la profunda estupidesa del fet,
capoll estèril,
la que em col·loca aquest tel d’inutilitat als ulls,
que estúpids, esperen.
Capoll eteri i papallona cega.

Avui espero.
Demà, crec que viuré.

Blanca
16 d’abril de 2007