Seguidores

miércoles, 13 de junio de 2007

PRINCESA AFRICANA (BLANCA)


Recordo que deies
que t’agradaven, les meves genives,
perquè eren com princeses africanes
o com pins del pirineu
el que passava però
a més que calia, que plovia
i que valia la pena ser feliç també
si és que passava quelcom
com tu mateix
penjat de les parpelles d’un tal pi
o d’entalpia entelant-te el tel del continent
contingut en tot allò que és sostingut amb pi bemoll
és que picaven les campanes
i repicaven les mentides
com la cua d’un mosquit executat en la pell de la princesa
però supervivent, el molt cabró, a la insensatesa
grotesca i insistent
del seu cos revifat i foradat
emmudit i emmudint
el que només podrà ser recordat
en la picada del mosquit.
El record, pica.
La picor, encén.
L’ incendi, ens fa callar.
I els muts, un altre cop,
aprenem a parlar el llenguatge dels estels a contrallum
i dels cossos a contra cossos
ajuntats i contradits
estirats i absorbits
ajuntats i absorbits
contradits i estirats
i creuats
i combinats
i repetits i repetits
i ajuntats un altre cop
i per darrera vegada
i de cap i de nou
i de bell nou
i...


Blanca
9 de juny de 2007

No hay comentarios: