EL VALS DE LA BLANCA

EL VALS DE LES FREQÜÈNCIES
I LA VEU DE L’AMANT TRANSITÒRIA

Sovint oblido el foc
i em quedo exclusivament amb l’ incendi.

Silenci.

A vegades oblido les sensacions
i em quedo exclusivament amb les gallines de la pell.

I el cos s’exprimeix a ell mateix.

El que no sé
és si vull quedar-me exclusivament amb les ferides
i oblidar-me del dolor.

Com el ventilador que em regala tramuntanes.

Gairebé sempre oblido el compàs de l’equipatge
per a quedar-me exclusivament amb el vals dels viatge.

Mallorca Mar Mare Meravella dóna tantes forces i tants regalims d’il·lusions que una gairebé desprèn el vol.

També oblido el rostre
per a quedar-me exclusivament amb la mirada.

Pupil·les de versos sostingudes damunt de fines retines d’aigua
em fan cega a la ceguera.

Però no oblido el sexe
per quedar-me exclusivament amb l’orgasme.

L’ incendi s’extingeix i el foc es revifa en aquest evidenciar de solitud en un món de relacions.

Com tampoc oblido el pretext
per a quedar-me exclusivament amb el text.

En la llavor hi ha tota la virtualitat de la cosa però encara no és la cosa.

I és que a voltes perdo la memòria
per a quedar-me exclusivament amb el present.

Llavors em faig la seva amant de vestit blanc,
i em dic com el vestit,
transparent,
distant,
traspuant a cada pas evolucions interrompudes de dolor
i a cada mitja volta
mig pensament gris fosc de ciutat trista i bruta, però rebel i bonica.
En l’altre mitja, hi resta el galliner.


Blanca 21 de maig 2007