Anàvem a començar
això d’ escriure el què et balla pels peus, la dansa que pica talons contra
terres i sostres i desastres i companyia. Primer de res, les gràcies de no
ser-hi, el segon lloc ha quedat desert. L’ oasi, doncs, vindria a tot Sol, i l’
Eva i la Damm hi beurien. Què ens ve a dir tot això? Set! i per dos(?) no esmorzis. És vell, lleu no,
ni amb llet, cafecs!, va di el nen, i se’ n va fer, un bon dia ho va ser, però
que Tot quedi entre nosalTres dos. I de què ens morirem? De riure, això es veu,
també es fuma, però no plorarem, és massa impossible estar jugant al parc- xiste
que jutgem, profetitllem, regalem amb religions per Inter brut, secturem en
blau, verd i colors que et tiqueten i enemiguen i t’ enaigüen la fes-te. Tu’ t
sapràs tres, pren, agafa, fes. I escura-ho bé, aspirant a tot t’ empassaràs la
vespa i el qui la porta no t’ obre sinó te la troba a l’ hora i neta, eixuta i
gris com tot el person alt i amb la d’ espai que hi ha. Els nervis et foradaran
l’ esTUmac! Però ja et prendràs una imperdible amb Grappa-d’ hora de la bona,
passa-gas, nas de pas, coca de pa sucat amb oli en pols, massa gran, massa
massa, a corre lluita que la guanyes la no saps pas què però seràs el primer i?
te la fotràs abans que ningú i prou. I d’ aquí n’ hem deduït l’ estat
permanganat exacte dels esquemes estel·lars dels universos interiors de
cadascú, però aquí ja no ens hi fiquem. Alguna pregunta?
griFOLL
12.2.14
casserrespoblepoema