de l’ hora sense
l’ instant d’ ara
l’ era
l’ érem sense tanta
pressa
que l’ instant
sens va fer etern
fins que vam
marxar cadascú
per la banda de l’
altre
i ens vam trencar
és clar que
això no ho vam
saber fins mai
com per a posar-hi
remei o tornar
a ensopegar carregats
d’ arguments
per a combatre
tots els turments
que suposaria
saber els esdeveniments
futurs sense
comparar amb el passat
que tres quartes
parts són mentida
i mai ve de pas
cap passat sinó és de moda
posat i s’ hi
posa la cosa que ens passi pel cap
o pel cor un “qui
ho sap?” que la troca
l’ emboliquem amb
un “per sempre més”
i llavors ja
surten les lletres
...
ens quedem a la
segona sessió?
griFOLL
28.01.14
casserrespoblepoema