.jpg)
«Jo sóc tu quan jo sóc jo»
Celan
La teva nit va venir amb bales. La teva nit va
ser una nit que em va fer por
i la por que em fas la fas valenta: toca el
somni, taca el cos, toca la lletra.
La lletra brillant de lletra morta i la lletra
morent dels perseguits.
El somni dels gossos i el de Narcís amb l’esquerda
i la guerrera.
El cos foradat que ens ajunta i el cos que es
confon de diferència.
La lletra prenyada i la lletra que neix —amant
del vent— sempre estrangera.
El somni del públic fugint i el d’un galliner sense
gallines i amb un rei i molts crítics.
El cos ple de llet i el món d’animals mamant
de set i el de després mamant de ràbia.
La lletra muda. La lletra viscuda dos cops:
damunt del temps i enllà del traç.
El somni mirall: el somni mateix en l’altre
somni, en l’altre somni, en l’altre...
El cos obstinat a no dir amor sense canvi —a
no dar amor sense revolta.
La teva nit va venir amb ales. La teva nit va
ser una nit que em va fer por
i que va tocar-me i va tacar-me i la por és
blanca, amic teu-meu,
i la por és blanca i no ve amb trets —només
amb ales.
Blanca
Llum
Juliol
2013