«No ho sabia, codolet (...)
que l’amor [...]
es multiplica fins l’infinit»
AMÉLIE LES CRAYONS
DIA
Vaig fer-me ruca,
ocella i
de nit un poc
la babaiana.
Vaig fer-te un bram,
remor de bec
i a negra nit
sorollet d’ala.
Vas fer-te un grill,
una guineu
i a mitja tarda
un peix de plata.
Vas fer-me un crit,
senyal de bosc
i amb una tarda
una mar d’ulls.
Vam ser... ni mals,
ni folls d’amor,
ni amants d’amants,
ni nins de foc,
... només un cop,
dos animals
i d’homes tants
com de ferides.
Només canviants,
multiplicats,
com repartint-nos
i tornant
fins a la pau
de la tempesta
i fins al temps:
el dia de Venus.
Blanca llum
8-1-2011